La hipoacúsia o sordesa parcial, és un trastorn sensorial consisteix en la incapacitat per escoltar sons i dificulta el desenvolupament de la parla, el llenguatge i la comunicació. Aquesta pot ser unilateral, és a dir, afectar a un sol oïda o bilateral i afectar els dos.            
La gravetat de la mateixa hipoacúsia depèn de diversos factors principals: la localització de la lesió, la intensitat de la pèrdua auditiva, i el moment d'aparició de la mateixa. 

D'acord amb la localització de la lesió, les hipoacúsies poden ser de transmissió, les quals es troba afectada la part mecànica de l'oïda, ja que es troben patologies localitzades a l'oïda externa i mig, diferents formes d'otitis mixtes i les seqüeles I en canvi les hipoacúsies de percepció afecten l'oïda interna o el nervi auditiu que transmet el so al cervell: amb freqüència apareixen associades a patologies de l'oïda mig, essent hipoacúsies mixtes. Depenent de la causa de la hipoacúsia de percepció pot instaurar-se de forma progressiva o sobtada, afectar a un o ambdues oïdes i aparèixer en un període de vida pre o postnatal.     

Seguit amb la intensitat de la pèrdua auditiva, les hipoacúsies es classifiquen en lleugera; amb una pèrdua de 20-40 dB, dificultat per escoltar converses llunyanes o en entorns sorollosos. Mitja; amb una pèrdua de 40-70 dB, dificultat en participar en converses. Severa; una pèrdua de 70-90 dB, només poden escoltar converses moltes altres i a menys de 30cm. I per últim la profunda; és una pèrdua superior a 90 dB, només són capaços d'escoltar alguns sons ambientals molt intensos.            

I per últim, pel que fa al que fa el moment d'aparició de la hipoacúsia, pot aparèixer tant al període de via prenatal com postnatal i fins a l'adolescència tardana, segons el moment que el produeixi la pèrdua de l'audició, la hipoacúsia pot ser perlocutiva (si apareix abans d'aprendre a parlar), postlocutica (després d'aprendre a parlar) i perilocutiva (quan està aprenent a parlar).